Posts Tagged ‘adenoidectomia’

La adenoidectomia i el Creixement Facial

Monday, March 14th, 2011

En la mateixa Reunió de la Societat de Angle, Orlando 2011, i com 2 ª part del treball de la relació entrela via respiratòria de la nasofaringe i el creixement craniofacial , es va exposar una revisió de la literatura en els últims 25 anys sobre aquest tema tan controversial com és:la adenoides – la respiració bucal i el creixement facial.

Sutil (1954)i Linder-Aronson(1970) descriuen la “cara adenoidea”, causa d'unes adenoides hipertròfiques,que comporten una respiració bucal per obstruccion nasal,d'aquesta manera, es va formant amb el creixement del nen una cara llarga i estreta. No obstant això, aquesta tessitura i associació de símptomes ha estat molt discutida per molts autors. En l'article d'Aronson (1979) i un altre de Solow (1984) esmenten que els canvis que hi ha a la craneofacies és a causa d'uns canvis”mecànics” que condueixen a la “cara adenadenoides caraixí hi ha una alteració del balanç muscular de la cara, creant una mossegada oberta i una posició inferior de la llengua, la qual cosa produeix una falta d'equilibri entre les galtes i la llengua, provocant d'aquesta manera una postura mandibular cap avall i una extensió del cap. I tot això,venint d'una falta de respiració nasal per una obstrucció de les vies respiratòries superiors o nasofaringe. S'observa també que, en llevar les adenoides o adenoidectomia, augmenta la respiració nasal, incrementant el creixement mandibular i tancant el pla de la mandíbula, amb la qual cosa ajuda al tancament de la mossegada oberta.

L'any 2006, Zettergren-Wijk publicar que després de 5 anys de realitzar la adenoidectomia, el pla de la mandíbula decreix per augment de l'alçada facial posterior, encara que l'alçada facial anterior roman augmentada. Després de la adenoidectomia, hi ha un augment dels mediadors de l'hormona del creixement, Insulina factor de creixement 1, i la Insulina factor de creixement 1 BP (proteïna limitada), aquesta última circula pel torrent circulatori acompanyant una proteïna. Aquests mediadors s'estableixen en els músculs masticatoris amb més activitat, el masseter i el pterigoideo medio, produint un augment de creixement somàtic. Així en el còndil, creen un creixement endocondral i al gonion, un creixement aposicional (Vogl, 1993), augmentant d'aquesta manera l'alçada facial posterior i tancant el pla mandibular. O sigui, a partir del 2006, s'estableix que les alteracions del creixement craniofacial post-adenoidectomia es deuen a uns canvis”Metabòlic” de l'hormona del creixement, i no als canvis “mecànics” descrits en els 70 i 80.